Passà a França el 1939. Debutà el 1942; estrenà obres de Camus (Le malentendu, 1943), de qui fou la companya sentimental, Sartre (Le diable et le bon Dieu, 1951), Anouilh, etc. Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire. Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol. Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis (1958), de Marcel Carné i Orphée (1949), de Jean Cocteau. El 1980 publicà les seves memòries: Résidente privilégiée.