Vida i obra
Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres. Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica. Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors;
El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo, del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de novelas inglesas, alemanas y francesas, traducidas al castellano” aparegueren obres de Lord Byron, Chateaubriand, Goethe, Cottin, Staël, Scott i altres escriptors romàntics–. També publicà la primera novel·la de Ramon López Soler. Publicà Colección de canciones patrióticas (1822).
L’any 1830, amb el propòsit de controlar totes les fases de producció d’un llibre, establí un taller de tipografia. La seva llibreria fou molt coneguda, d’una banda, per l’acceptació popular del gabinet de lectura que el propietari organitzà per tal de difondre el seu ideari romàntic, i de l’altra, perquè hi tenia lloc una tertúlia literària i política on es reunia un grup de reputats liberals, gran nombre dels quals intervingueren en la gènesi de la Renaixença valenciana, com ara Joan Arolas, Vicent Boix, Josep Maria Bonilla, Lluís Lamarca i Pasqual Pérez Rodríguez.
Redactà les Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1836, únic llibre que escriví i que ell mateix edità el 1854 i del qual s’ha fet una edició facsímil (1996), amb una introducció sobre l’autor escrita per Biel Sansano. L’objectiu de Cabrerizo fou donar a conèixer al lector uns moments decisius de la convulsa política valenciana que li tocà viure, ajudant-se de la transcripció de nombrosos documents: correspondència particular, oficis, expedients judicials, rebuts, etc. Estructurada en tres parts, la primera, començada a escriure el 1824, forma el cos principal del text, és molt més extensa que les dues posteriors i tracta dels fets ocorreguts fins el 1825. De manera més supèrflua i menys detallada, es relaten els episodis del desterrament del 1826 i el del 1835; l’obra finalitza amb unes conclusions escrites el 1854, on s’esmenten esdeveniments ocorreguts en 1842-43.
Com a polític d’ideologia liberal radical, tingué un destacat paper a València durant el Trienni Constitucional (1820-23): fou capità de la Milícia Nacional i regidor de la Corporació Valenciana, però el 1823 fou capturat per les tropes reials, que saquejaren la seva llibreria. Empresonat a les torres de Quart fins el 1825, passà dos anys desterrat a França. El 1835 fou expulsat a Ceuta i al cap de dos anys sortí elegit diputat provincial i senador, fins que abandonà l’activitat política per centrar-se en els seus rendibles negocis. Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País. Es jubilà deu anys abans de morir.
Bibliografia
- Almela i Vives, F. (1949): El editor don Mariano de Cabrerizo. València, CSIC.
- Blasco, R. (1990): “Síntesi històrica de la impremta valenciana”, La impremta valenciana. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, p. 85-86.
- Blasco, R. (1990): “El comerç valencià de llibres”, La impremta valenciana. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, p. 250-252.
- Salvador i Liern, V. (1997): “Martí Ivarra i la poesia”, dins Homenatge a Miquel Dolç. Palma, Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. Govern Balear, p. 137-153.
- Sansano, G. (1996): “Mariano de Cabrerizo, llibreter i mercader de llibres”, dins Cabrerizo, M. de: Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1836. Alacant, Asociación Provincial de Libreros de Alicante., p. 7-22.
- Serrano Morales, E. (1898-99): Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868. València, Impremta de F. Domènech, p. 64-68.