Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes. Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu. Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats (Varietat de varietats, 1973; Hello, Dolors! 1975), amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb Alfons Encinas, amb el qual enregistrà Et adés serà l’alba (1992), que rebé una molt bona acollida, i féu gires pel Canadà i els Estats Units. Altres discs de la seva producció són D’amic e amat (1998), Estimats poetes. Cant de l’esperit (1995) Cançons tradicionals catalanes (2001) i Per a preservar la parla (2002), amb motiu del centenari de la mort de Jacint Verdaguer.
Cofundadora del Tradicionàrius (1987), formà també part del grup d’animació infantil Ara va de bo.
Fou també una activa militant ecologista, i participà amb actuacions seves en nombroses accions de protecció del medi ambient, vinculada al partit Els Verds-Alternativa Verda.
L’any 2010 s’edità el disc Balades Amargues. Aquest és un treball inèdit, enregistrat el 2006, que Laffitte deixà inacabat musicant els poemes de la primera obra publicada de Josep Palau i Fabre (Balades Amargues, 1943).