S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a Or i Grana (1906) i Feminal (1907); fundà la Federació Sindical d’Obreres (de l’Agulla).
Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les, entre elles Neus (1914). Els gripaus d’or (1919) i Herències (1921). Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes: Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946).