Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys. El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI. La seva pintoresca llegenda (mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la) la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval. La seva festa se celebra el 2 d’abril.