Estudià arquitectura tècnica a Barcelona. El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa (1971). Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design? (1973). Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York. A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart. Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona.
D’orientació conceptual, ha realitzat vídeos, cinema experimental, instal·lacions i muntatges, en els quals utilitza material publicitari i fotogràfic i, amb freqüència, el so.
Entre els seus treballs hi ha: la instal·lació audiovisual Re-prise (1975-76, que no s’exposà fins el 1991), ben significativa de les seves inquietuds cinematogràfiques, en la qual es disseccionen tipologies i arquetips del cinema de consum a partir de fotogrames retallats de còpies caduques de 35 mm.; la instal·lació En trànsit al Palau de la Virreina de Barcelona (1994); una instal·lació audiovisual sobre la coexistència de la raó i la intuïció, dins l’àmbit de l’exposició itinerant Traspassar els límits al Museu Comarcal de Mataró, al Centre de Lectura de Reus i a la sala El Roser de Lleida (1995); l’exposició retrospectiva Sincronías al MNCARS de Madrid; i l’exposició Veure la llum al MACBA (1996), que aplegava dues instal·lacions, ‘Camps de color’ i ‘Traspassar els límits’. Altres instal·lacions, gairebé sempre emprant el vídeo i les projeccions, son From the Center (1982-83); Teixit TV (1985); Exposure Time (1989) i En el cor de les coses (1998).
També enfoca el tema de la dona des del paper i la imatge que aquesta té en la cultura. Un espai propi. Fars del segle XX fou un encàrrec del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2000), amb relació a l’escriptora Virginia Woolf. El 2003 la instal·lació “Jardí de llum” es col·locà a Collserola (Barcelona) i participà en l’exposició itinerant Conceptes, que finalitzà a la sala Metrònom. Imparteix cursos en diversos centres i universitats.
L’any 2010 rebé el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya per l’exposició Frequències del setembre-novembre de 2009 al Laboratori de l’Arts Santa Mònica. El 2003 rebé un guardó de l’Institut Català de la Dona. El 2025 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi
De la seva filmografia breu, però notable, cal destacar: Àlbum (1975, refet el 1978 en 16 mm), peça frontissa entre el cinema privat i les simpaties feministes de l’artista que tracta d’un viatge a un temps suspès a través d’un àlbum fotogràfic de l’àvia materna; En la ciudad (1976-77), curtmetratge integrat al film col·lectiu homònim; The End (1977), curtmetratge inacabat; Boy Meets Girl (1978), que remet als clixés de gènere mitjançant una animació bàsica d’icones retallades que evolucionen com en una màquina escurabutxaques; 133 (1978-79, amb E. Bonet) migmetratge que explora les relacions entre el so i la imatge tot partint d’uns materials preexistents, Fuga (1979), film mut però estructurat amb un símil musical; Tomorrow’s Colors (1982, amb P. Van Riper), vídeo i For/Against, (1983, amb P. Van Riper) (curtmetratge integrat en un film col·lectiu.
Bibliografia
- Bonet, E.: “I només hi ha la dansa (And There Is Only the Dance)”, Eugènia Balcells: en trànsit. Ajuntament de Barcelona 1993. [Catàleg.]
- Bonet, E. I Palacio, M.: Práctica fílmica y vanguardia artística en España 1925-1981. Universitat Complutense, Madrid 1983, p. 63.
- Garcia I Ferrer, J.M. i Martí I Rom, J.M.: Eugènia Balcells. Cineclub de l’Associació d’Enginyers, Barcelona 2002.