Fou secretari de l’Ajuntament de Reus (1854-68, 1874-89). Dirigí el Diario de Reus (1859) i la primera època de l’Eco del Centro de Lectura de Reus (1859-60). Fou soci fundador i membre molt actiu de l’Associació Catalanista de Reus. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres (1869).
Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics. Publicà poemes a Lo Gai Saber, al Calendari Català i a la premsa de Reus
Guanyà diversos accèssits (1859, 1860 i 1863) i la viola d’or (1860) als Jocs Florals de Barcelona i té dues poesies a l’antologia Los trobadors nous (1858), d’Antoni de Bofarull (1858).