Filla d’una família de navegants benestant, era germana de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig.
Començà a dibuixar de petita, de manera autodidacta, però fins a l’any 1920 no rebé formació en la matèria, quan tenia ja uns quaranta anys. Tingué com a mestre el gravador mataroní Rafel Estrany, amb qui aprengué la tècnica del gravat a l’aiguafort.
Exposà, individual i col·lectivament, als espais barcelonins, entre la década dels anys vint i fins després de la Guerra Civil, com les Galeries Dalmau, les Galeries Laietanes, les Galeries Syra i la Sala Parés. Formà part de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
La major part de la seva obra són esbossos i dibuixos ràpids amb aquarel·les i gravats (aiguaforts). Entre els temes que tractà sobresurten les escenes relacionades amb la música i la dansa —moltes d’elles executades al Gran Teatre del Liceu i també de balls i danses populars de Valls, on passà la major part de la seva vida— així com els dibuixos creats durant la Guerra Civil, amb els quals exercí de veritable cronista de la seva època. També feu pintura mural. La seva obra és conservada principalment al Museu de la Marina de Vilassar de Mar i el Museu de Valls.
Casada (1899) amb l’arquitecte Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868-1956), és mare de la pintora Elvira Homs.