Marià Gomà i Pujades

(Lleida, Segrià, 1915 — Lleida, Segrià, 1990)

Arquitecte i pintor.

Obtingué el títol a Barcelona (1941). El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on col·laborà en la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54) i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances (1960), actualment Cambra de Comerç de Lleida. Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes (1961), catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid (1968-76) i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (1969-75). Exposà també obra pictòrica. Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1959).

Projectà el monòlit als caiguts erigit el 1970 a la plaça de Cervantes de Lleida (enderrocat el 2008) i fou soci destacat del Caliu Ilerdenc.

El seu fill Marià Gomà i Otero (Barcelona, 1952), també arquitecte, fou president de la demarcació de Lleida del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) del 1985 al 1990, de l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració de Catalunya (1994-99), de la Unió d’Agrupacions d’Arquitectes de les Administracions Públiques d’Espanya (1994-2001) i de la Creu Roja de Lleida (2004-14). També és membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (2013). Del 2016 al novembre de 2017 fou president de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana.