S'educà, des de molt jove (1328), a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV (vers el 1335).
Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa. Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent. El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya. Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa, puix que, des del 1369, la dominació catalana només es reduí a algunes ciutats.