Debutà en el Teatro Español Universitario de Madrid amb El retablo de las maravillas, de Miguel de Cervantes (1944), i el 1949 esdevingué primera actriu del Teatro Español, on estrenà Historia de una escalera, d’Antonio Buero Vallejo. El 1953 ingressà a la companyia del teatre María Guerrero, i un any més tard fundà la seva pròpia companyia dirigida per José Luis Alonso Mañés. El 1957, en ple apogeu de la seva carrera, decidí acomiadar-se dels escenaris per dedicar-se a la vida familiar al costat del seu marit Vicente Gil, metge personal de Francisco Franco. Després d’enviudar tornà als escenaris el 1991 amb La dama del alba, d’Alejandro Casona dirigida per Juan Carlos Pérez de la Fuente. Des d’aleshores sovintejà els escenaris espanyols de la mà de directors com Jaime Chávarri o Calixto Bieito. El seu treball fou reconegut amb distincions com la Medalla d’Or del Mèrit en les belles arts (1996), el Premio Nacional de Teatro (1999) o el premi Max a la millor actriu per la seva actuació a Carta De Amor (Como un suplicio chino), 2003, de Fernando Arrabal.