Entrà a la Companyia de Jesús (1766) i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III (1767), tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València. Residí a Ferrara i a Bolonya.
Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (Parma 1804), on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica; Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D. Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna (1815) i Storia d’un filosofo disingannato (Venècia 1815), en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa.
Traduí a l’italià el Viaje fuera de España d’Antoni Ponç (Viaggi fuori di Spagna, 1815), de la qual suprimí els passatges que segons ell no feien justícia a alguna població espanyola.