Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó (1810), el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia. El 1811 tingué un fill (Napoleó), nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó. Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul. En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies. Creada duquessa de Parma, Piacenza i Guastalla el 1815, deixà el govern en mans dels seus cortesans.