Fou deixebla d’I. Albèniz i d’A. Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori. A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de col·laborar en les revistes Feminal i Catalònia. Fundà l’Institut Musical de Barcelona. Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim M.L. d’Orsay. Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola, per a piano, i Himne a Catalunya.