Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento. Interpretà després dues pel·lícules a l’Estat francès i el 1939 s’instal·là definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla. Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat.
Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica, protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento (1941), La porta del cielo (1946) i Cuore (1948, codirigida amb Duilio Coletti), i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo Ludovico Bragaglia (Il prigioniero di Santa Cruz, 1941; Due cuori sotto sequestro, 1941; La forza bruta, 1941; Se io fossi onesto, 1942; La vita è bella, 1943; Non sono superstizioso... ma! , 1943), Luigi Zampa (L’attore scomparso, 1941), Giacomo Gentilomo (Brivido, 1941; Finalmente soli, 1942), Mario Bonnard (Il re se diverte, 1941), Vittorio Cottafavi (I nostri sogni 1943), Ivo Perili (La primadonna , 1943), Carlo Campogalliani (Musica proibita, 1942; Il treno crociato, 1943), Pietro Ballerini (La fanciulla dell’altra riva , 1942), Riccardo Freda (Il cavaliere misterioso, 1948) i Gianni Francolini (Buongiorno, elefante!, 1952).
A partir del 1952 abandonà pràcticament la interpretació. El 1980 publicà Mi vida con Vittorio De Sica. El 1986 interpretà, per primera vegada en català, a Barcelona, l’obra de M. Duras, Savanna Bay. Tornà a actuar a partir de la segona meitat dels anys setanta amb Giovannino (1976), de Paolo Nuzzi, Claretta (1984), de Pasquale Squitieri, La casa del sorriso (1988), de Marco Ferreri, Luces y sombras (1988), de Jaume Camino, Il conte Max (1991), dirigida pel seu fill Christian de Sica, i Al lupo, al lupo (1992), de Carlo Verdone.