Marià Rodríguez i Vázquez

(Barcelona, 1909 — Sous-Jouarre, Xampanya, ?)

Dirigent anarcosindicalista.

Conegut també per Marianet, signava habitualment Marià R. Vázquez. Era gitano i de petit havia estat reclòs a l’asil Duran, d’on fugí diverses vegades. Obrer de la construcció, s’inicià en la militància sindical dins el Sindicat de la Construcció de la CNT a Barcelona (1931). Detingut arran dels fets del setembre del 1931, fou reclòs al vapor Antonio López i a les presons de Mataró i Barcelona fins al novembre del 1932. Relacionat estretament amb Garcia i Oliver i la FAI, presidí llavors el sindicat, intervingué en els intents revolucionaris del gener i el desembre del 1933 i després passà a ésser el secretari de la Federació Local de Sindicats de Barcelona. Fou empresonat de nou al començament del 1935 a Sant Miquel dels Reis (València). Després del febrer del 1936 fou el redactor de la pàgina sindical local de Solidaridad Obrera i poc després del juliol passà a ocupar el càrrec de secretari del comitè nacional de la CNT. Assolí llavors una gran popularitat; sabé, a més, dotar el comitè nacional d’una gran autoritat. Morí en circumstàncies poc clares, poc després d’haver intentat la reorganització del comitè nacional en els primers mesos del 1939 a París.