Maria Verger i Ventanyol

(Alcúdia, Mallorca, 27 de setembre de 1892 — Madrid, 1983)

Escriptora.

Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries (1918-21) i assistí als Estudis Universitaris Catalans. Exercí de bibliotecària a Terrassa (1923-43), on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa (1942). L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona. Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial.

L’any 1921 inicià les col·laboracions a la premsa mallorquina (Almanac de les Lletres, Sóller, Majòrica) i catalana (La Revista, El Día Gràfico, El Día de Terrassa). Com a escriptora s’inscriu en el grup de l’Escola Mallorquina, dins la qual cercà el mestratge de Maria Antònia Salvà, que prologà el seu primer llibre de versos (Clarors matinals, 1924). La seva obra poètica és desigual, s’inicià segons el model estètic, formal i de continguts de l’Escola Mallorquina, però evolucionà per una via més intimista i delicada i obrí pas a temes nous com la mort, el desengany amorós, la destrucció de la natura, la relació amorosa i la maternitat, ja reflectits a Tendal d’estrelles (1930) i L’Estela d’or... (1934). El 1930 realitzà un intent poc reeixit en prosa, amb la narració sentimental L’esflorament d’una il·lusió. Tota la seva obra és un intent constant de fusionar la literatura i el món femení. Estigué en contacte amb els nuclis feministes catalans i el 1929 fundà i dirigí Gema. Revista femenina hispano-americana.

Durant la postguerra, ja retirada, viatjà una temporada per Amèrica del Sud —on mantingué relació amb Gabriela Mistral i Palmira Guillén—i de retorn s’establí a Madrid. És autora de dos poemaris en castellà: Rutas maravillosas: poemas de mi viaje a América del Sur (1966) i Por la senda de las rosas: poema en XXVII cantos (1970).

Bibliografia

  • Ballester y Conde, M. (1944): Maria Verger. Artículos y juicios críticos sobre su obra literaria. Barcelona, Nacional de Artes Gráficas.
  • Graña, I. i Real, N. (1997): Dona i cultura catalana a Terrassa entre 1923 i 1936: Maria Verger, terrassenca d’adopció. Terrassa, Ajuntament.
  • Graña, I. i Real, N. (1998-1999): “Maria Verger, terrassenca d’adopció”. Ciutat, 8, p. 6-13
  • Pla, J. (1998-1999): “Maria Verger, poeta bilingüe”. Ciutat, 8, p. 14-15.
  • Rosselló Bover, P. (2004): “Pròleg”, dins Verger, Maria: L’estela d’or... i altres poemaris. Palma, Consell Insular de Mallorca, p. 11-39
  • Rosselló Bover, P. (2005): “Maria Verger i l’Escola Mallorquina: notes sobre la relació amb Maria Antònia Salvà i Guillem Colom”. Revista de Catalunya, 207, p. 103-121