Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil. Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba (1940-53) i Puerto Rico. El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra (1978), i el 1984 retornà a Madrid. Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences. Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia. Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós. De les seves obres destaquen Filosofía y poesía (1939), La agonía de Europa (1945), El hombre y lo divino (1955), El sueño creador (1965), Claros del bosque (1977), Delirio y destino (1989) i Los sueños y el tiempo (1992, pòstuma).