Marianna d’Àustria

(Viena, 23 de desembre de 1634 — Madrid, 16 de maig de 1696)

Reina (1649-65) i regent (1665-77) de Castella i de Catalunya-Aragó.

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà (1649). Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles, la regència del qual assumí en restar vídua. Confià, de fet, el poder als seus favorits: el jesuïta Nithard (que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans) i Fernando de Valenzuela (1673-77), finalment expulsat de la cort. La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia primer ministre del seu fill (1676). Una nova intervenció de Joan Josep d’Àustria l’obligà a retirar-se, bé que tot seguit tornà a la cort, i hi influí poderosament fins que morí.