Filla petita de Ramon de Copons i Vilar, senyor de Llor i baró de Tosal, i de Josepa d’Armengol i Aimerich, la informació sobre les seves activitats com a espia durant la guerra de Successió prové sobretot de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725 de Francesc de Castellví. Un dels seus germans, Josep, era capità de dragons i una germana seva, Caterina, era la segona dona del seu cosí Josep Anton Mata i Copons, destacat defensor de Barcelona en el setge de l’11 de setembre. Des de mitjan 1713, Marianna de Copons residia a la finca de les Quatre Torres del seu cunyat, a Alella, juntament amb altres membres de la família. Formava part de la xarxa d’espionatge austriacista dirigida per Salvador Lleonart i actuava seduint oficials borbònics per a obtenir informació militar. L’acció més coneguda de Marianna de Copons tingué lloc el 25 de gener de 1714, quan aconseguí que el coronel Le Querchois li revelés que els borbònics havien descobert el pla secret per a ocupar Mataró, quarter d’aprovisionament per al setge de Barcelona. La informació, comunicada a Lleonart, permeté canviar el dia i el lloc del desembarcament dels miquelets d’Ermengol Amill i evitar una matança. Després de la guerra, es casà amb l’oficial borbònic Nicolás de Quirós, tinent del regiment d’infanteria de Guadalajara, possiblement amb la finalitat de salvar el patrimoni familiar, i passà a cognominar-se Marianna Quirós de Copons. Es té notícia dels darrers anys de la seva vida quan, ja vídua, vivia pobrament de lloguer en una casa del carrer de Sant Domènec de Barcelona, on morí.