Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brussel·les; en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé. Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V. Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar. Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull (Venècia 1507) i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor (Venècia 1507).