Advocat i diplomàtic, viatjà per Europa i Amèrica. Perfeccionista en la forma i en la sonoritat del poema, utilitzà poèticament paraules sense sentit (jitanjáfora). Cal destacar Poemas en menguante (1928), Canto redondo (1934), Tiempo en pena (1950) i Nada más que... (1954).