Ordenat de sacerdot catòlic, fou professor de teologia moral a la Universitat de Sant Petersburg (1888-92) i des del 1922 a la Universitat de Lituània. És el màxim exponent de la renaixença lituana. La seva poesia, essencialment patriòtica, canta el paisatge del seu país i reflecteix la lluita per la independència del poble lituà. La seva obra inclou, entre d’altres, els reculls Pavasario balsai (‘Veus primaverals’, 1895), Jaunoji Lietura (‘Jove Lituània’, 1907) i Mūsu vargai (‘La nostra desventura’, 1921). Escriví també una trilogia dramàtica de caràcter èpic.