mariscal

m
Història

Oficial que tenia a càrrec seu els cavalls reials.

Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper. El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França; en ésser suprimida aquesta dignitat (1627), el càrrec de mariscal de França (creat el 1185) esdevingué el de primer oficial del regne; suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi. El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia. Al regne de Nàpols fou instituït per Carles I. Al de Castella, el grau de mariscal aparegué al s. XIV, identificat amb el de primer oficial del conestable, i després de la conquesta de Granada es convertí en una dignitat purament honorífica, de caràcter hereditari, vinculada als ducs d’Alba de Tormes. Als Països Catalans, als s. XIV i XV aquest càrrec apareix algunes vegades com a sinònim del de senescal.