Com a cònsol francès, residí més de deu anys a la península Ibèrica, es distingí per la seva activitat d’hispanista i exercí una certa influència a Catalunya. Col·laborà a “La Veu de Catalunya”, escriví La Catalogne et les germanophiles, text bilingüe francès-català sobre la Primera Guerra Mundial, en el qual atacà Eugeni d’Ors; traduí Góngora i El català de la Manxa, de Rusiñol, i deixà assaigs com Le bienheureux Raymond Lulle (1900), La fin de l’empire espagnol d’Amérique (1922) amb pròleg de Charles Maurras, etc. La seva obra de creació, en occità, comprèn poemes com Plòu e souleio (1890), La Glòri d’Esclarmoundo (1894), Ené d’arange un cargamen (1924) i la novel·la Montserrat (1896), escrita el 1895 al monestir.