En teatre representà sovint Don Juan Tenorio, i obres en català de Rusiñol, Guimerà, etc. Des del 1946 intervingué en cinema: Pandora and the Flying Dutchman (1951). Posteriorment actuà en els films No compteu amb els dits (1967) i Nocturn 29 (1968), de Pere Portabella. Publicà diversos llibres de poemes en castellà.
Vida
Fill dels actors Jaume Cabré i Maria Esteve, a dotze anys debutà al teatre en Los dos pilletes i com a professional el 1934 al teatre Apolo de Barcelona. Excel·lí en el monòleg de Saïd de Mar i cel, d’Àngel Guimerà, de qui feu també Terra baixa, sempre al costat de Carolina Colom. A mitjan dècada del 1940 estrenà el drama Don Juan Tenorio, en la versió de Salvador Dalí, que li proporcionà molt d’èxit.
El 1933 s’inicià en el món del toreig, amb el sobrenom de Cabrerito. Excel·lí amb la capa i la muleta, i prengué l’alternativa a la Maestranza de Sevilla el 1943. Es retirà el 1960.
Debutà en el cinema en El centauro (1946, Antonio Guzmán Merino), i a partir de llavors encarnà diversos papers relacionats amb el toreig i els tòpics hispans. El seu film més conegut fou Pandora i l’holandès errant (Pandora and the Flying Dutchman, 1950, Albert Lewin), rodat a la Costa Brava amb l’actriu Ava Gardner. La popularitat el dugué també a fer de presentador de programes televisius com Bazar (1963) i Reina por un día (1964), aquest amb Josep Lluís Barcelona.
Durant els anys cinquanta visqué a l’Argentina fent ràdio, televisió, cinema i teatre. Tornà a Barcelona durant la dècada del 1960, ciutat on feu alguns films i reaparegué el 1970 en el teatre amb una de les obres que l’havia consagrat dalt dels escenaris, El místic, de Santiago Rusiñol.
Els últims anys de la seva vida deixà la interpretació i es dedicà a escriure poemes, vocació que havia iniciat el 1929 (Dietario poético a Ava Gardner,1950; Maramor, premi de poesia castellana Ciutat de Barcelona 1972), i a pintar. Els seus nebots són els germans Manuel i Mario Gas i l’actriu Berta Cabré.
Altres films
- 1946 Oro y marfil, G. Delgràs.
- 1948 Canción mortal, I.F. Iquino.
- 1949 La mujer, el torero y el toro, F. Butragueño.
- 1951 Tercio de quites, E. Gómez Muriel.
- 1952 Siempre Carmen, G.M. Scotese i A. Perla.
- 1953 Noches andaluzas, M. Cloche i R. Blasco.
- 1954 Marta, F. lías.
- 1967 No compteu amb els dits, P. Portabella (CM).
- 1968 Nocturn 29, P. Portabella.
Bibliografia
- Leguineche, M.: “El último torero romántico”, El País semanal, 29.08.2004.