Fou deixeble de Joan B. Pujol i, més tard, de G. Mathias al Conservatori de París, on el 1881 obtingué el primer premi de piano. Començà la seva trajectòria com a pianista a les sales Érard i Pleyel de París i realitzà nombrosos concerts per Europa i Amèrica. Les seves actuacions a Barcelona i Madrid li valgueren crítiques molt elogioses. Malgrat els èxits aconseguits com a pianista, el seu gran interès per la pedagogia el portà a deixar de banda els concerts i a exercir com a professor, tasca en la qual obtingué resultats notables. Fou un expert en la interpretació dels músics de l’escola francesa, a conseqüència de la seva formació parisenca, i el seu estil es caracteritzà pel virtuosisme tècnic i una gran elegància.