Fill de mare navarresa, professora de català a les escoles de la Generalitat, estudià a I’Institut-Escola i començà la carrera de dret sense acabar-la. Laboralment, treballà en empreses de restauració a Barcelona. El 1960 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica, a San José. Hi feu de periodista i assolí el grau de batxiller en història a la universitat. Més tard fou professor, des del 1968, en aquesta entitat. El 1961 ingressà a l’ambaixada d’Espanya, on treballà com a canceller i, posteriorment, com a agregat diplomàtic fins que s’hi jubilà, el 1988. Dedicat també a la docència, impartí cursos d’història a la universitat, a l’Instituto Costarricense de Cultura Hispánica i al Casal Català. Exercí també com a director tècnic a l’Instituto Costarricense de Cultura Hispánica (1962-85). Home emprenedor i promotor cultural, fou fundador i membre del col·legi de periodistes de Costa Rica i del col·legi de professors i llicenciats. Fou un dels membres més actius de la comunitat catalana. Fou fundador de l’Agrupació de Catalans de Costa Rica, que s’integrà al Casal Català de Costa Rica (1982), del qual el 1991 fou nomenat president.