Graduada en literatura anglesa a Oxford el 1944, es dedicà a l’ensenyament al Charlotte Mason College (actualment Universitat de Cúmbria), del qual fou directora. Després d’obtenir el doctorat el 1971, es dedicà exclusivament a la literatura. Aprengué esperanto el 1949. Els seus reculls poètics, de gran sensibilitat, són Kontralte (1955), Cent ĝojkantoj (‘Cent cants de joia’, 1957) i Eroj (‘Bocins’, 1959). El volum Virino ĉe landlimo (‘Dones a la frontera’, 1959) aplega les peces teatrals, i les proses es troben reunides en Dekdu piedetoj (‘Dotze peuets’, 1964) i Okuloj (‘Ulls’, 1967). Posteriorment publicà la tragèdia Nia sango (‘La nostra sang’, 1970) i les farses Ni aktoras (‘Actuem’, 1971). En anglès és autora del manual The Anatomy of Poetry (1953) i d’altres manuals de literatura, i d’una de les biografies més notables de Zamenhof (1960), el creador de l’esperanto, que el 1962 refongué en una nova versió en esperanto. Entre els anys setanta i noranta participà activament als cursos d’estiu d’esperanto de la ciutat anglesa de Barlaston. Presidí organitzacions esperantistes i fou membre de l’Akademio de Esperanto. L’any 2008 fou proposada per al premi Nobel de literatura.