Treballa en films i vídeos. Utilitza la tècnica cinemàtica comercial per a definir un cinema diferent i crea les seves pròpies pel·lícules en seqüències de curta durada, que anul·len la necessitat del drama llarg. Qüestiona la noció d’autor i d’història narrativa, la linealitat que comporta la successió tradicional d’esdeveniments i la promesa que “ha de succeïr” alguna cosa. Juga amb el bagatge de l’espectador, i això fa que la sintaxi del cinema es comprengui de manera instintiva (la tensió a través de la música, els jocs de càmeres, etc.) i altera el seu sentit, pervertint la lectura i la possibilitat de reconeixement per part del públic. L’any 2000 tingué lloc l’exposició “Mark Lewis Films 1995-2000” a la Gran Bretanya i al Canadà.