Fou ambaixador a França (1945-51). Deixeble de Breton, Aragon i Éluard, i cap del grup de poetes surrealistes serbis, és autor de quatre reculls de versos: Od sreće i od sna (‘De la felicitat i del somni’, 1925), Bez mere (‘Sense mesura’, 1928), Turpituda (‘La turpitud’, 1938) i Nox microcosmica (1955). Els seus assaigs, d’un gran interès, adopten sovint el to agre del pamflet i l’originalitat absurda fins a arribar de vegades a la paradoxa.