Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians (1644-45). Després de la derrota de Naseby (1645) no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià. Féu costat posteriorment a Carles II d’Anglaterra, i tornà a Escòcia (1649), però fou empresonat i executat.