Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia (1733-39) i d’Àustria (1740-48), però, decebut, es retirà (1745) i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió. En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes (1746) creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció (avançant-se a Rousseau i a Stendhal). Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic. Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la raó o més, en la recerca de la certesa.