Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental. És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin. L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195.300 h el 1851 passà a 491.200 el 1901 i a superar l’1.000.000 a finals de segle. La ciutat pròpiament dita és un centre comercial i administratiu. L’expansió urbana obeí, des de mitjan segle XIX, a una especulació desordenada, sobretot al voltant del turó de Notre-Dame de la Garde, la qual cosa ha obstaculitzat els moderns plans de remodelatge. Per això el desenvolupament urbà es produí, després de Segona Guerra Mundial, cap a la perifèria, que acull una creixent població procedent dels sectors vells del centre i onades d’immigració (pieds noirs algerians, cap al 1957, a la ciutat satèl·lit de Carnoux, i posteriorment magribins, subsaharians, etc., procedents de les antigues colònies). També les instal·lacions industrials més recents són a les àrees suburbanes externes. L’estany de Berre centra un focus d’expansió industrial, on predomina la indústria petroquímica, atesa pel port petrolier de Lavéra, amb els nuclis de Port-de-Bouc, Martigues i Berre. Un altre tipus d’indústria química es desenvolupa a Miramas i Saint-Chamas, i hi ha fàbriques d’alumini i de ciment a Gardanne i Septèmes-les-Vallons i refineries de petroli a La Mède i Berre. També cal incloure a l’àrea metropolitana La Ciotat, de funció industrial (construcció naval). Terra endins hi ha els nuclis de Cassis i Aubagne, de caràcter residencial. Marsella acull una bona part de la funció universitària de la regió, abans centrada a Ais de Provença. Té aeroport internacional a Marinhan. Tots els monuments importants són al port vell. Cal destacar el teatre i els dics romans, la casa de la ciutat i les esglésies de Sant Víctor, amb la nau dels s. XII i XIII i els fonaments del segle V, i de Sant Ferriol (segle XV); la basílica de Notre-Dame de la Garde, d’estil romanicobizantí, construïda durant el Segon Imperi, i la catedral nova (1852-93), que té encara fonaments romànics de l’antiga.
La història
Fundada vers el 600 aC pels grecs de la Fòcida, amb el nom de Μασσαλία, aviat fou un centre important de civilització, i es constituí capital d’un ample imperi marítim que s’estenia des de la Ligúria fins a les costes d’Hispània. Partidària de Roma en el decurs de la segona guerra Púnica, durant la guerra civil s’alineà al costat de Pompeu, i fou presa i destruïda per Cèsar (49 aC), amb la qual cosa s’inicià la seva decadència. Malgrat tot, a l’època imperial Massília conservà l’estatut de ciutat lliure i federada, i durant el regnat de Neró fou notablement millorada, amb la reedificació de les muralles i amb la construcció de diversos edificis públics. A partir de la desaparició de l’imperi Romà d’Occident (476), passà successivament a mans dels visigots, els burgundis i els francs, fins que, el 561, es convertí en la sortida al mar del regne de Borgonya. Al segle IX passà a ésser un vescomtat, vassall del comte de Provença; en morir l’últim vescomte fou una comuna que reconegué la sobirania del comte de Tolosa i, més tard, de Carles d’Anjou. La seva prosperitat econòmica es degué a les croades, puix que fou un port de trànsit cap a Terra Santa; els seus mercaders s’instal·laren a l’Orient Pròxim, i els ordes dels templers i dels hospitalers, a Marsella. A la primera meitat del s. XIV, la competència de Montpeller i la desaparició del mercat oriental originaren la seva decadència; això no obstant, durant el regnat de Renat d’Anjou recobrà la prosperitat. El 1482 passà a la corona francesa. Colbert hi creà un port franc, i això afavorí molt el seu desenvolupament. Entre el 1843 i el 1853 hom féu obres d’ampliació del port, i el 1847 fou inaugurat un ferrocarril.