Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà (1462) i dirigí a Florència l'Academia Platonica dedicada a la restauració del pensament platònic. Fou ordenat sacerdot el 1473. Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí. La seva obra principal, Theologia platonica (1488), plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista. Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística.