Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez (1984), la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester (1988), i Mudances, d’Àngels Margarit (1989). L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com ¿Qué pasó con las Magdalenas?, Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel, sobre textos de Mercè Rodoreda. Col·laborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó (1994) i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent (1995), un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al qual seguí Blanc d’ombra (Recordant Camille Claudel) (1998), un recorregut singular per la vida de l'escultora francesa, muntatges inscrits en el nou gènere de “teatredansa” en què conflueixen el llenguatge escènic, el musical i el coreogràfic amb suggestives imatges plàstiques, tot aclimatant al panorama català l’esperit creatiu de Pina Bausch. També són espectacles de creació pròpia Mira'm (2000), amb expressives picades d’ull al teatre objecte de Tadeusz Kantor i a l’estètica de George Segal; Eterno? Això sí que no! (2004), sobre textos de F. Dostojevskij i E. Cioran; Ga-Gà (2005), una mirada al món del circ ambulant; J'arrive....! (2006); Bin & Go (2008), un espectacle en què participa el músic Llibert Fortuny; Dies Irae; en el rèquiem de Mozart (2009), on parla de la litúrgia i la religió; No sé si... (2011), B. Flowers (2013) i Perra de Nadie (2016).
Com a coreògrafa per a espectacles aliens s'inicià el 1996 amb Pesombra (1996), de Magda Puyo, tasca en què ha participat en més d'una vintena de muntatges. La temporada 2004-05 fou coreògrafa resident al Teatre Nacional de Catalunya. Ha participat com a actriu i ballarina en el film Viaje a la Luna (1998), de Frederic Amat, sobre un guió inèdit de García Lorca. Entre d'altres, ha estat guardonada amb el premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97 pels espectacles Aiguardent i Pesombra; el premi Butaca els anys 1999 (Blanc d’Ombra), 2001 (Mira'm), 2006 (J'arrive...!) i 2010 (Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart); el premi Max del 2008 (Aiguardent i Mira'm) i 2006 (Ga-Gà); el Premi Nacional de dansa, i el premi Crítica Serra d'Or de teatre del 2007 per J'arrive...!.. L'any 2018 obtingué el premi Crítica Serra d'Or a l'espectacle teatral més interessant per Perra de Nadie.