Marta Pessarrodona i Artigues

(Terrassa, Vallès Occidental, 18 de novembre de 1941)

Marta Pessarrodona i Artigues recollint el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

© Òmnium Cultural

Poetessa i crítica literària.

S’inicià amb el recull Primers dies de 1968 (1968), al qual seguiren Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria i (1979) i A favor meu, nostre (1981), que aplegà, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998), l’antologia Poemes 1969-2007 (2008) i Animals i plantes (2010). La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record.

A banda de l’obra poètica ha publicat diversos Retrats de dones destacades, sobretot en l’àmbit de la literatura: Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda: un retrat (2003), sobre la qual ha publicat també Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), a més de D’altres veus en el mateix àmbit. Autores dins la literatura catalana (2002), i Donasses (2006), que aplega semblances de Dolors Monserdà, Montserrat Roig i altres.

És també autora dels volums de narracions Ever More (ficcions) (1999), Nessa: narracions (1988) i Fauna (1994), i els assaigs Barcelona, una nova ciutat europea (1995), Això guixa. Homenatge a Joan Oliver/Pere Quart (1999), El segle de les dones (2002), França 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, obres que, a més del volum de poesia publicat també l’any 2010, li valgueren l’any 2011 la concessió del Premi Nacional de Cultura del CoNCA en l’apartat de literatura. Té, a més, diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual comissarià una exposició. Ha traduït, entre d’altres, Gerald Brenan, Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Marguerite Duras i E.M. Forster. El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2019 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.