Hom l’empra per a clavar claus o afermar-los, batre metalls, fornir a una altra eina l’energia necessària per a efectuar el treball, etc. És una de les eines més antigues i el prototip de les que treballen per percussió. N’hi ha de diverses formes, adaptats a la feina específica a què són destinats en cada ofici. Els martells reben diferents noms concrets, segons la forma (martell de bola, de punta, de tall, d’orelles, etc.), l’ús (martell de marcar, de reblar, etc.) o l’ofici (martell de fuster, de picapedrer, de tapisser, etc.). Hom utilitza els de cap d’acer amb punta de bola per a reblar, i els de punta recta per a recalcar. Els martells amb cabota tova, d’aram, cautxú, polivinil o fusta, són emprats per tal de no deteriorar les peces. El martell de fuster té un extrem del cap en forma de pota de cabra, per a arrencar claus. El martell de tapisser té la cabota llarga i prima.
m
Oficis manuals
Tipus de martell
© Fototeca.cat
Eina de percussió constituïda per un cap de forma allargada i generalment metàl·lic (els extrems del qual són el cap i la pena), fixat, formant una T, en un mànec, generalment de fusta, que el travessa per l’ull.