Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació. Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals: fou membre de la junta directiva de l’Institut Industrial de Terrassa des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president; vicepresident de la patronal CECOT del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial.
Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins. Com a jugador s’inicià al Club Deportiu Terrassa, on jugà al primer equip (1946-63), deu anys com a capità, i amb el qual fou onze cops campió de Catalunya i sis campió de la Lliga espanyola. També fou internacional amb la selecció espanyola. Ja retirat, exercí l’arbitratge fins el 1972, i participà en competicions internacionals com la Copa d’Europa (1970). Ocupà càrrecs directius i presidí tant la federació catalana (1976-81) com l’espanyola (1996-2008). Fou secretari del Comitè Tècnic d’hoquei del COOB’92, president de la secció d’hoquei del seu club i membre de la Federació Europea d’aquest esport i del comitè executiu del Comitè Olímpic Espanyol (1997-2004).
Rebé diversos guardons per la seva trajectòria esportiva, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya de la Generalitat de Catalunya (2004), la distinció com a millor dirigent de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport (2005), la Medalla d’Or al mèrit esportiu (2008), la Medalla de Plata i la Insígnia d’Or de la federació espanyola (2008) i l’orde del Mèrit Esportiu de la Federació Internacional d’Hoquei. També fou reconegut per la seva significació en l’economia de la seva ciutat (Medalla de la Ciutat de Terrassa, el 2009).