Martí Fabregà i Catà

(Arenys de Munt, Maresme, 31 de juliol de 1867 — Barcelona, 27 de febrer de 1928)

Religiós escolapi.

Biografia

Per motius laborals la família es traslladà a Mataró, i Martí assistí a les aules de l’Escola Pia de Santa Anna. Entrà a l’orde escolapi i inicià el noviciat a Moià el primer d’octubre de 1882 i hi professà el 31 de juliol de 1884. Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó i a San Pedro de Cardeña (Burgos).

Fou destinat a l’ensenyament a Olot (1889-91), on féu llengua castellana i francesa i història universal. Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot, fou enviat a Mataró (1891-93 i 1897-1919), on impartí grec i història d’Espanya durant la primera estada i matemàtiques, ciències naturals, llengua francesa i alemanya durant la segona. Residí al centre de Sarrià (1901-04), en el qual impartí ciències naturals.

Fou nomenat assistent provincial (1915-19) i després rector del col·legi de Nostra Senyora de Barcelona (1919-22). Passà els últims anys de la seva vida a la comunitat de Sarrià.

Bibliografia 

Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui pie in Domino obierunt anno 1928. Barcelona: Imp. de Sant Antoni Abat, 1929, núm. V, pàg. 10-12.

Vilà i Palà, Claudi (1972). Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca. [Segons índex.]