Doctor en farmàcia (1874), residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’Esbart de Vic (1867); col·laborà a La Renaixença, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, La Veu de Montserrat i la Gazeta Vigatana. Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892); en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat, fou recollida només en part en un volum de Lectura Popular, a l’antologia La garba muntanyesa (1879) i al volum Guspires de ma llar (1919). Com a prosista, el 1874 publicà la novel·la Julita, la seva obra més reeixida, la qual seguiren Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878, 1969), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L’espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d’intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX.
Martí Genís i Aguilar
© Fototeca.cat
Escriptor.