Vida i obra
Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat (1874) en farmàcia, s’hi establí definitivament. Hi exercí la professió en establiment propi, fou professor de fisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal.
Totes les seves activitats foren manifestació de la identificació amb les maneres, els objectius i l’ideari dominant de la Renaixença. La seva identificació explícita amb el programa i l’ideari de Torras i Bages i la contribució directa en iniciatives civicopatriòtiques caracteritzen la seva trajectòria literària.
Ja d’estudiant, col·laborà amb articles a El Eco de la Montaña de Vic, el 1865, i a La Barretina, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona. Posteriorment hi concorregué assíduament i obtingué nou premis entre el 1876 i el 1905 —flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892), entre d'altres—; també en fou mantenidor el 1890 i el 1903, i president el 1921.
Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’Esbart de Vic (1867). S’implicà en el Círcol Literari, fundat el 1860.
Col·laborà en les revistes més representatives de l'època, com La Renaixença, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, La Veu de Montserrat i la Gazeta Vigatana.
Les seves novel·les, sempre identificades amb el món vuitcentista, de caràcter costumista romàntic i d’intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX. La novel·la Julita (1874), que el donà a conèixer i el consagrà com a escriptor, en fou un punt d’arrancada excepcional pel fet d’incorporar, dins d’una ficció característicament romàntica, una intensa voluntat de reflexió metafísica inusual en la narrativa catalana d’aquell moment.
L’obra narrativa posterior va moure’s més convencionalment en el terreny sentimental i documental, costumista o realista, per bé que hom hi ha indicat determinades influències naturalistes i modernistes, que en qualsevol cas no comporten la incorporació de «cap picantor ni cap cargolament de filosofies», ni els «grans desequilibris del cor i del pensament», que Genís considera aliens a l’univers de les seves ficcions. En destaquen De la batalla de Vic a l’acció de Roda (1878); La Mercè de Bellamata (1878, 1969), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L’espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), Novel·les vigatanes (1904), tres volums de Narracions casolanes (1907, 1911 i 1922), Records i contes (1925), El camí de l’excomunicat (1933); i, pòstumament, Cília, (1978).
La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat, fou recollida només en part en un volum de Lectura Popular,(1917), a l’antologia La garba muntanyesa (1879), al volum Guspires de ma llar (1919 i Estampes de l’Esbart (1933).
En el context de la recuperació de novel·listes vuitcentistes i a propòsit de la reedició de Julita, el 1929 rebé un homenatge i, a partir del 1930, l’Editorial Políglota, probablement per ampliar l’oferta de novel·la popular i sentimental del seu catàleg, reedità, dins un projecte més vast truncat, La reineta del Cadí i, amb quatre narracions més, Sota un tarot.
Bibliografia
- Capdevila, Josep Maria: Estudis i lectures. Barcelona, Selecta. 1965, p. 50-53.
- Castellanos, Jordi: “Pròleg”, dins Genís i Aguilar: La Mercè de Bellamata. Barcelona, Edicions 62. (1969), p. 5-12
- Miró, Maria Mercè: La prosa narrativa de Martí Genís i Aguilar. Vic, Patronat d’Estudis Osonencs. 1978.
- Molas Batllori, Joaquim: Obra crítica / 2. Barcelona, Edicions 62, 1999, p. 76-80.
- Salarich i Torrents, Miquel dels S.: El Dr. Don Martín Genís y Aguilar, 1847-1932. Esbozo biográfico. Vic, Imprenta Portavella, 1948.