Fou vicari de Prada de Conflent i, el 1919, de la catedral de Perpinyà. Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic i un estudi sobre La chanson de Sainte Foy.
Com a poeta és autor del recull de poemes Lliris, roses i violes, collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima (1914), de ressonàncies verdaguerianes, La Niçaga del Pelós (1920) i El Romanceret del Pessebre (1932), entre d’altres. Publicà articles a la Revue catalane i a la Revue historique el littéraire du diocèse de Perpignan.