Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant. El 1949 estrenà el drama Portes obertes, premiat per la Diputació de les Balears.
Molt vinculat a la companyia Artis, que estrenà part de les seves obres, conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca, així com la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània. Estrenà nombroses obres: Es sogre de madò Rosa (1950), Orgull de casta (1950), Més vell que es pastar (1952), Can Miraprim (1953), les peces breus Mal llamp es doblers (1954) i Així és el món (1954), Dilluns de festa major (premi Ciutat de Palma 1955), S’estopa ran des foc (1955), El tio al cel sia (1956), Sa viuda consolada (Mos vorem a l’Infern) (1957), A on anam? (1957) i Mala rel (1961), entre d’altres. Deixà inèdita Visca Alcanada lliure, la seva obra més ambiciosa.
Col·laborà amb narracions curtes i articles a les publicacions Baleares i Ponent.