Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant. El 1949 estrenà el drama Portes obertes, premiat per la diputació de les Balears. Molt vinculat a la companyia Artis, conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca. Estrenà nombroses obres: Es sogre de madò Rosa (1950), Més vell que es pastar (1952), Can miraprim (1953), les peces breus Mal llamp es doblers (1954) i Així és el món (1954), Dilluns de festa major (1955, premi Ciutat de Palma), S'estopa ran des foc (1955), El tio al cel sia (1956), Sa viuda consolada (Mos vorem a l’Infern) (1957), A on anam? (1957), Mala rel (1961) i Oui papa (1965). Deixà inèdita Visca Alcanada lliure, la seva obra més ambiciosa.