Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios. Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia (1421), al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V (1422), davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els hussites. S'ha conservat i és editada l'Oratio laudatoria pariter excusatoria pro caesare Sigismundo, pronunciada davant el papa el 17 de gener de 1422, que permet de saber que havia escrit un Libellus adversus quatuor articulos hussitarum, fins ara no identificat. Consta que el 1425 ja havia mort.