Pastor de Berlín-Dahlem (1931), al principi acollí favorablement el III Reich, però més tard fou un dels animadors de la resistència de la Bekennende Kirche. Reclòs en un camp de concentració (1937), fou alliberat pels aliats (1945) i nomenat cap del departament de relacions estrangeres de l’Església evangèlica alemanya, i consagrà els seus esforços al desarmament i a la reunificació d’Alemanya.