Fou un dels membres més destacats de l’escola suàbia i introductor dels primers brots del Renaixement en el seu país. De la seva producció, executada més segons la modalitat alemanya o l’holandesa que pròpiament la italiana, sobresurten els retaules, particularment el de la catedral d’Ulm (1521), i diversos retrats executats segons una tècnica molt depurada, de cromatisme sobri i poc lluminós, que denoten la influència de Cranach: Comte Wolfgang d’Oettingen (1508) i el d'Eitel Hans Besserer I (1533).