De família d’artistes —el seu pare i els seus germans eren argenters a Colmar—, s’instruí en la pintura com a ajudant de pintor per països com la Borgonya i la Bèlgica actual, on es familiaritzà amb l’art de R.van der Weyden. També viatjà per la península Ibèrica, on dibuixà alguns caps de moros utilitzats després en gravats. Com a pintor només se li poden atribuir algunes obres com La Mare de Déu de l’emparrat de roses (1473) i les pintures murals del Judici final a l’església de Sankt Stephan a Breisach, on demostra l’assimilació de les fórmules flamenques amb matisos italians. Hom li coneix uns 115 gravats sobre coure i fusta. D’una gran tècnica i una gran imaginació, com el Sant Antoni turmentat pels esperits malignes (British Museum, Londres), són la base de la generació següent, de Cranach i Dürer.