Exiliat a Iparralde (País Basc a l’Estat francès) arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1940 retornà a Andoain. El 1947 s’exilià a Veneçuela, on fundà i dirigí diverses publicacions de l’exili basc, entre les quals ‘Euzko Gaztedi’ i ‘Euzkadi’ i fou redactor en cap del diari de ‘Caracas Elite’. Fou nomenat president del Consell del PNB a l’exili i formà part del govern basc també a l’exili. El 1969 retornà, però fou deportat de nou el 1971 per les autoritats franquistes a Iparralde. En acabar el franquisme, destacà pel seu impuls a la normalització del basc: fundà els diaris ‘Deia’ (1977) i ‘Egunkaria’ (1990) i del 1982 al 1985 fou director de promoció de l’euskera del govern basc. El 1993 fou nomenat membre d’honor de l’Euskaltzaindia i el 2002 obtingué el premi Basc Universal atorgat pel govern basc. Publicà una extensa obra literària en castellà i en basc en tots els gèneres.