martinet

martinete (es), drop hammer (en)
m
Tecnologia

Martinet

© Fototeca.cat

Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.

Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa. Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites. El martinet, anomenat també mall, era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo. Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg (que constituïa la maça o el mall pròpiament dit), col·locada a l’extrem d’un tronc d’arbre d’uns quatre metres de llargada. Aquest tronc feia de mànec i portava manegada una argolla de ferro amb dos pius disposats per a servir d’eix de gir i que eren suportats per dues peces laterals sostingudes per la soqueria. A l’altre extrem del tronc hi havia un taló de ferro, sobre el qual actuaven les palmes de la bota fent baixar la cua del martell i, per tant, alçant la massa del mall. El moviment giratori de la bota era obtingut mitjançant una roda hidràulica. El sistema era constituït per un arbre central anomenat calaibre, travessat en dos sentits perpendiculars per les creueres, que servien de suport als quatre gavells o segments de cercle que formaven la roda. La pales de la roda anaven col·locades sobre dos gavells paral·lels. A l’altre extrem del calaibre hi havia manegada la bota o argolla, amb les quatre peces sortints (palmes). La cursa del mall era limitada, cap amunt, per la xapa i la xaparella (la primera de pedra i la segona d’acer), col·locades sota la cua del mànec, i, cap avall, era limitada per l’enclusa, constituïda per la pedra i per la dema i el demet. L’energia total del cop és la suma de l’energia produïda pel mall en el recorregut de caiguda, més l’energia de deformació del tronc quan el mall arriba al punt més alt, més l’energia de deformació de la xaparella en el mateix instant. La regulació del cop era feta modificant el pas de l’aigua que accionava la roda hidràulica.