Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música. Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi. La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges (1941) i La Principal de l’Escala (1942). Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44. L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España. El 1978 es reincorporà a Els Montgrins com a intèrpret de tible i director, fins a la jubilació (1988). Resident a Banyoles, fou popular com a compositor d’unes 75 sardanes, moltes de les quals amb instrument obligat, que destaquen per la seva brillant instrumentació, i entre les quals cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de Reis, Núria d’Avinyó (obligada de fiscorn i trompeta), La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat (obligada de tenora) i Sardanes al Casino.
Martirià Font i Coll
© Josep Renalias
Instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.